La Llei D'Hondt

UPDATE: Encara que el títol digui que és la Llei d'Hondt, és en realitat un Métode i no una Llei.


Amb les municipals aquí al costat, començo un tema sobre la llei electoral. Vull parlar d'un dels grans misteris de les nits dels formatgets i barretes de colors: perquè el repatiment d'escons no és proporcional al nombre de vots?
La resposta és: perquè el repartiment es realitza segons la Llei D'Hondt.

Aquest sistema d'assignació es basa en donar-li un escó al que té més vots i després prendre-li uns quants vots a canvi. I així anar fent. El dilema és: quants vots se li han de prendre a cada candidatura cada cegada que se li dona un escó.

1. El primer escó costa la meitat dels vots
2. El segon escó costa una tercera part dels vots que queden a aquella candidatura
3. El tercer escó costa una quarta part dels vots que queden a aquella candidatura
4. etc...

Així doncs, els primers escons es paguen cars, però després el valor en vots cada vegada és menor.
Per exemple, prenent les dades de les últimes Elecions al Parlament de Catalunya, i per a la circumscripció de Barcelona (la més interessant perquè té més escons) la cosa seria de la següent manera:

Distribució dels primers 30 escons.

En aquesta simulació només he inclós els partits que poden entrar al repartiment d'escons (cal complir un mínim de quota en % de vots aconseguits). S'hi aprecia com en aconseguir el primer escó tots els partits passen a disposar de la meitat dels vots que havien aconseguit, mentre en aconseguir el segon escó només paguen un terç. En cada ronda, s'assigna l'escó al partit a qui encara liqueden més vots.

Distribució dels últims 12 escons.

En canvi, pel seu últim escó CiU només ha de pagar 1/28 (una vint-i-vuitena part) dels vots de què disposa. El més rellevant és que el partit que aconsegueix l'últim vot paga un preu molt petit (1/28 dels vots que li queden = 879 vots) per una diferència mooolt considerable: un escó dels 85 disponibles.