Entregar aviat: bona idea o mala idea?

Sembla que hi ha rebombori sobre si és bona idea o mala idea fer una entrega d'un producte en una etapa en què encara no s'han assolit uns mínims exigits per un mateix.

Un exemple en contra:
http://gojko.net/2009/11/23/the-danger-of-releasing-too-early/
I un a favor:
http://www.codinghorror.com/blog/archives/001313.html

Per diversos motius m'he trobat en aquesta discusió fins a 4 vegades en els últims mesos i en totes les situacions m'he oposat a 'entregar aviat'. Crec que es tracta d'una situació no generalitzable, però estic d'acord en el fet que el 'entregar aviat' acostuma a ser la opció més bona (sobretot en sofware).

Cadenes de mails i SPAM. Cas pràctic

Llegeixo a TICnovations un article que em facilita enormement la feina de com explicar perquè no vull rebre cadenes de mails amb power-points, totems de la suerte o convocatòries per a tancar els llums.

Cadenas de correo y spam. Caso práctico.

Dropbox

(aquest article és una versió per a TOTS ELS PÚBLICS del meu article anterior Control de versions)

Si teniu un conjunt de documents o dades al vostre ordinador que NO voleu perdre, sempre heu d'estar pendents de fes còpies de seguretat, no?
I si esteu treballant en un document, potser teniu 14 versions diferents del mateix document al vostre disc dur.

Bé, DropBox és un servei d'internet que resol aquests dos problemes i d'altres com ara:
- si teniu 2 llocs de treball (un portàtil i un ordinador de sobretaula) i necessiteu disposar dels mateixos documents en tots ordinadors. Segur que esteu farts de passar coses amb pendrive's o per e-mail.

Dropbox és un servei que sincronitzarà una carpeta del vostre ordinador de fins a 2 Gb de capacitat (més capacitat en versions de pagament) amb un servidor remot. Això vol dir que si conecteu 3 ordinadors amb aquest servidor remot tots 3 ordinadors tindran els mateixos documents.
Pel mateix preu, dropbox recordarà TOTES les versions d'un document que hi tingueu desat, i fins i tot recordarà TOTS els fitxers que heu esborrat i que havieu desat a dropbox en algun moment del passat.

Més coses

Dropbox té 4 tipus de carpetes:
- privades: només el propietari hi té accés
- públiques: hi pot accedir qualsevol a través d'un navegador. Per exemple: http://dl.getdropbox.com/u/1519979/exemple.txt
- fotos: carpetes que només contenen fotografies. Són públiques i es presenten com a fotografies quan les mirem per la web. Com les meves fotos d'Eslovènia.
- compartides: carpetes que podem sincronitzar amb d'altres usuaris de dropbox.

Llistes de correu

Al meu post anterior, parlava de la dificultat de mantenir una agenda d'adresses de correu electronic. Sovint ens trobem en el cas de pertanyer a un colectiu, o de compartir un interes amb d'altra gent, o be de voler mantenir el contacte amb un grup de persones. En aquesta situacio el problema que descrivia es multiplica i esdeve impossible de manegar.

Una opcio per a evitar maldecaps son les llistes de correu electronic.

Un dels principals avantatges de les llistes de correu es que cada persona es la responsable de subscriure l'adressa de correu a la qual vol rebre els missatges. Un altre avantatge es que cada persona subscrita a la llista nomes ha de recordar una adressa de correu.

Possiblement, a la feina disposeu de llistes de correu i les useu, pero potser no sabieu que tambe en podeu crear una vosaltres mateixos. Dues alternatives molt populars i gratuites son el Yahoo Groups i tambe el Google Groups. El primer l'he usat durant molts anys i ara mateix seria la meva recomanacio perque disposa d'algunes funcionalitats que el Google Groups encara no te, per exemple: la possibilitat de crear enquestes entre els usuaris del grup o be de crear base de dades.

Creant una llista de correu

Una de les coses que us cal saber en crear una llista es que (en el 99% del casos) podeu configurarla per a que nomes els qui hi estan subscrits hi puguin enviar missatges. Aquesta opcio, apart de la paranoia, te l'enorme avantatge de filtrar mooolt SPAM. Hi ha d'altrs opcions habituals, pero ara tampoc no venen al cas.

Correu personal o Correu d'empresa

Cada dia es mes habitual que una persona tingui mes d'una adressa de correu electronic.

Jo mateix en tinc tres:

• una de personal
• una per la feina
• una que faig servir per donar-me d'alta a les webs que vull provar i a les que no vull donar el meu mail per a que no m'omplin de SPAM

Entenc que no soc una raresa. Em sembla totalment correcte que tothom ho faci. El que mes em sorpren es rebre mails demanant-me: "Ei, no m'enviis aixo a aquesta adressa de mail, envia'm-ho a aquesta altra!".


Aquest tipus de peticions son forsa extranyes donada la naturalesa del correu electronic. Jo, particularment, considero el correu electronic una eina molt bona de comunicacio perque el missatge s'envia quan un vol i es reb quan un comproba si te missatges.
S'assembla als SMS quan tenim el mobil apagat, i els SMS s'assemblen al correu electronic si tenim un programa de correu electronic amb avisador de 'correo entrante' (que tambe seria un forever and ever)

Intentant que el missatge arribi a desti

Quan envio un correu electronic o be un SMS, m'agrada pensar que arribara al seu destinatari. Pero hi ha massa variables que poden fer que el missatge es perdi. Per aquest motiu intento usar el maxim de camins disponibles.

Conclusio

Si vols que contacti amb tu d'una sola manera et demanare que em donis una sola manera de contactar amb tu. Igualment, si vols que nomes usi la teva adressa personal per a enviar-te coses, et demanare que tu nomes usis la teva adressa personal per a contactar-me a mi. A partir del moment que usis l'adressa de la feina per a enviar-me missatges jo entendre que puc enviar-t'hi coses.

Ja em costa prou llegir/respondre dues busties de correu electronic (la de fer proves no conta), com per haver de saber en tot moment quina es l'adressa de correu preferida de la resta.

Eliminar anuncis i coses rares

Un dels problemes més habituals amb el PC és la quantitat de porqueria que sense que ens n'adonem entra al nostre PC: anuncis, cookies, malware, spyware, i un llarg etcètera.

Hi ha una eina molt potent per a detectar i eliminar aquest tipus de coses: el SpyBot Search & Destroy.


Atenció!!! Aquesta aplicació NO és un antivirus, és un complement a l'antivirus.

Entre d'altres, presenta dos avantatges:
- és gratuït. En la web de descàrrega podeu fer donatius (no és broma, no! És gratis).
- Només funciona quan l'engega un usuari. *

*Bé, això també suposa un problema perquè si no l'engegués mai ell solet no fa res.


USUARIS AVANÇATS
Una altra funcionalitat que presenta (que de moment no he provat) és la de fer backups del registre de windows(!).
Aquesta funcionalitat no només és útil per a lluitar contra l'Spyware, sinó que també serveix per a fer punts de recuperació abans d'instal.lar software nou.

RSS (I)

Incís tècnic
(Atenció, aquest article/tutorial només és útil si useu un navegador Firefox o bé l'Internet Explorer 7. Si useu Internet Explorer, qualsevol versió, us recomano Firefox. No he usat mai ni Opera ni Safari)
NOTA: el logo de RSS està generat a partir del SVG de la Wikipèdia.
Fi incís tècnic


Des de fa temps, existeixen planes web que sindiquen el seu contingut. Això facilita a l'usuari el saber quan hi ha un contingut nou. De tota aquesta tecnologia se'n diu RSS.

Principalment, naveguem per internet per (1) a buscar informació puntual, (2) compartir els nostres interessos o bé (3) llegir sobre actualitat. Per al segon i al tercer cas, acostuma a passar que anem moltes vegades a les mateixs planes web per a mirar quins informació ha aparescut nova, quins són els últims titulars del dia, etc. Per a aquests casos, els servidors acostumen a publicar la informació en HTML (plana web normal i corrent) o bé en RSS (un format diferent). A continuació us ensenyo la diferència entre els dos formats:

el blog en format HTML (el que veieu habitualment)

el blog en format RSS (tal i com el mostra Firefox 2)

La primera diferència està en què l'HTML mostra el contingut (la informació) amb un conjunt d'estils que fan que tot sigui més maco per a la vista. Mentre que l'RSS només mostra la informació tal i com és i en alguns casos, només es mostra un petit resum.
La segona diferència la podem veure en la manera d'afegir la plana als nostres bookmarks o favoritos (no sé com se'n diu en català). Quan accedim a una plana que publica el contingut en RSS apareix una petita icona taronja a la barra de navegació (en versions antigus d'Internet Explorer no, poseu-vos Firefox!) com la que us mostro a la dreta:

Podem afegir un favorito en HTML usant el menú de bookmarks.
O bé podem usar la icona de RSS per a tenir un favorito dinàmic.

Si cliquem en aquest quadrat taronja, se'ns afegirà una entrada als bookmarks que durà per nom "el nom del meu blog" però que serà desplegable:Un bookmark dinàmic gràcies a RSS.

La gràcia del bookmark que us mostro en l'anterior captura de pantalla és que cada vegada que jo afegixi infomació al blog, el desplegable mostrarà els nous articles que s'hagin afegit al meu blog!. En el meu cas, com que el blog canvia poc, no és massa important, però si sou fans de llegir els titulars de premsa de digital podeu subscriure-us als RSS de La Vanguardia o de El Pais (ElMundo.es NO té RSS, per assumptes de publicitat...).

De tota aquesta història dels RSS també se'n diu sindicació.
De moment, aquesta és la introducció als RSS. En un proper article us explicaré què són els lectors de RSS.

Mashup

Tal i com explica la Wikipèdia, un mashup és una aplicació o plana web que combina la informació o funcionalitat de diverses fonts.
Google Maps o Flickr són de les primeres planes web que van publicar un conjunt d'eines per a facilitar que qualsevol pogués realitzar un mashup amb els seus serveis. En el cas de Google Maps es va dur a terme un concurs de mashups que va guanyar wikiloc (que permet compartir rutes GPS a través de googleMaps).
El llistat definitiu de mashups és a ProgrammableWeb.

Torrent (III)

A Torrent(I) i a Torrent(II) vaig explicar què són i com s'usen els torrents. Amb això ja ho teniu tot, però per tal que els torrents afavoreixin a tothom, cal que tots els usem bé.

Bones maneres
Per aconseguir que els torrents siguin útils, cal que sempre hi hagi algú compartint el fitxerInteressant. És a dir, no n'hi ha prou amb descarregar-lo al meu ordinador i oblidar-me del problema, cal que EXPLÍCITAMENT comparteixi el meu fitxer.

Seguir compartint
Estarem compartint un fitxerInteressant només si tenim el gestor de torrents encès. Tal i com explicava a Torrent(I), per tal de descarregar un torrent fa falta un pograma especial igual que per descarregar un mail també fa falta un programa especial. Doncs per tal de compartir (encara que ja el tinguem descarregat del tot) cal que mantinguem aquest programa encès.

I la pregunta és, i perquè cal seguir compartint? Per no deixar mai a ningú a mitja descàrrega. De la mateixa manera que jo he tret profit del fet que molta gent comprtaia un fitxerInteressant, cal que els qui venen al darrere també en treguin profit de les nostres aportacions (upload).

El Dilema
Aleshores, he de compartir un fitxer 'por siempre jamás'?
Aquest és el dilema... depèn de cadascú decidir quan deixa de compartir un fitxerInteressant per passar a compartir-ne un altre. El que és rellevant és que:
"com més fitxerInteressants comparteixis al mateix temps, més lentes seran les descàrregues/aportacions."
Un bon criteri per a decidir quan puc deixar de compartir un fitxerInteressant és mirà el teu %compartició (o shareRatio)

Torrent (II)

A Torrent (I) vaig començar a parlar dels torrents i d'un programa per a usar-los, però com s'usen els torrents???

Incís
En aquest article parlaré de 2 fitxers: (1) el que vull aconseguir i (2) un altre. Usaré els noms (1) fitxerInteressant i (2) fitxerDInstruccions.

Com usar un torrent
Seguint amb les analogies, si per a veure la plana web del Toni necessites la seva adreça (que és http://toninomyss.blogspot.com/), per a poder baixar el fitxerInteressant a través de torrents cal que formis part del conjunt de persones que comparteixen interès pel fitxer. Per a que tothom estigui d'acord, quan es publica un fitxerInteressant, es crea un fitxerDInstruccions, que és moooolt petit i SEMPRE diferent.
Aleshores, cal que donem el fitxerDInstruccions al nostre pograma gestor de torrents i esperar.
Els fitxersDInstruccions acostumen a tenir l'extensió .torrent. És a dir, si els Word tenen extensió .doc, els excels .xls i les fotos .jpg o .gif... els torrent usen .torrent .

Torrent (I)

Amb tot l'enrenou de la pirateria, el compartir fitxers, descarregar-se música, etc... s'estan criminalitzant un conjunt d'eines: la més famosa és l'eMule, però avui vull parlar dels torrents (o BitTorrent).

El problema
Quan descarreguem un fitxer d'internet (visitem una web, mirem un mail, etc...) el nostre ordinador l'agafa d'una altra màquina (servidor). Si aquest fitxer és (1) MOOOLT gros, o bé (2) és petit però interessa a molta gent, o bé (1 i 2) és gros i interessa a molta gent, aquest servidor patirà un excés de càrrega i tothom se'n ressentirà. La idea del torrent és útil quan hi ha molta gent interessada en un fitxer (2).

El torrent (pronunciat tórrent) és una mena de 'posar ordre' en la descàrrega.

El servidor que té el fitxer que tothom vol dóna una porció d'aquest fitxer a cadascú i recorda quina porció té cadascú. A partir d'aquí segueix repartint trossets del fitxer i també reparteix avisos del tipus: "aquest troset també el té aquella altra màquina". En l'article de la Wikipèdia hi ha una imatge del funcionament del torrent força entenedora.

Clients de Torrent
De la mateixa manera que per a navegar fa falta un navegador (firefox, opera, internet explorer) i que per mirar el mail fa falta un programa de correu (thunderbird, outlook), per descarregar un fitxer usant un torrent fa falta un programa especial.
N'hi ha un munt, i a la Wikipèdia hi ha tota una comparativa, però us estalvio la feina i us recomano el µTorrent (microTorrent) (windows).

NotacióDelCamell (camelCase)

HeTornat! Que és le mateix que dir que 'he tornat' però usant la 'notacióDelCamell' (o camelCase).
Escriure sobre el CamelCase m'ha semblat un tema prou irrellevant i alhora prou fashion per tornar. Irrellevant perquè no canviarà la vida de ningú, especialment la meva ja que (per necessitat) uso molt aquesta manera d'escriure. I fashion perquè si navegues per internet i nO uSeS MOlteS MajÚsCules no ets ningú.

Val a dir, però que la NotacióDelCamell (o notacióDelCamell) determinar que només la primera lletra de cada paraula pot estar en majúscules. Existeix una variant que posa la primeraLletra de totes en minúscula i una altra que posa la PrimeraLletra en majúscules.

Usos pràctics
Per al dia a dia, la notacióDelCamell serveix per a NO POSAR ESPAIS EN BLANC ALS NOMS DE FITXERS quan estigueu davant de l'ordinador. A part d'això, si no sou programadros o freakies, no serveix per res.